Del blog

  • Webs de cites i masclisme

    A cap home que estigui en pàgines de contactes se li ha escapat que per ells és molt difícil aconseguir una cita en aquest tipus de llocs. En canvi, les noies només han de fer petar els dits, i ja tindran el que desitgen. Es diuen moltes coses sobre això, moltes vegades personalitzant el problema en els protagonistes d’aquest assumpte (“és que els homes sou uns sortits…”, “és que les dones són molt estretes i unes exigents”). Però el cert és que la causa de tot això només és una. Es diu masclisme.

  • La manca d’iniciativa

    És habitual que els homes siguin els que inicien la “conquesta” de la dona. Es diu que les dones sempre “esperen que el primer pas el doni l’home”. Però cada vegada més, són elles les que “prenen la iniciativa”, tot i que encara “algunes no ho fan per falta d’iniciativa”. En aquests casos, es diu que hi ha una “barrera psicològica”. Però aquesta barrera no és psicològica. És social. Es diu masclisme. És el que explica que en les relacions entre els gèneres segueixi havent-n’hi uns que tenen llibertat per fer el que vulguin (els homes), i unes altres que no.

  • Camp polític i camp mediàtic

    Les correspondències entre el camp polític i el mediàtic fan que les opinions que s’expressen als mitjans de comunicació siguin un reflex de les postures polítiques hegemòniques. Això es basa en l’exercici d’una violència simbòlica que suposa la imposició d’uns temes i la censura d’uns altres que solen ser els que caldria discutir més. A través d’aquesta no només es creen opinions autoritzades, sinó també grups amb poder per parlar i definir com és la realitat.

Anar al blog →