Arxius

Epistemologia ciències soc.

Percepció i violència simbòlica

Tradicionalment l’estudi de la percepció social de la realitat s’ha abordat o bé des de l’òptica de la demoscòpia política de com defineix els més variats problemes socials “l’opinió pública”, o bé des de la psicologia social analitzant els processos mentals que donen lloc a les imatges de la realitat percebudes. Però cap d’aquestes perspectives té en compte com les relacions socials de poder incideixen en la percepció social. La sociologia del coneixement, amb la centralitat que atorga a la relació entre l’estructura social i els punts de vista, pot pal·liar aquesta insuficiència explicativa.

Seguir llegint →

Racisme i crisi

Hi ha dues possibles hipòtesis que expliquen el mecanisme del racisme en contextos de crisi. La primera sembla que no és específica dels contextos de crisi i apunta que quan arriben immigrants es produeixen canvis en l’estructura social que serien anàlegs a la mobilitat social ascendent pels grups autòctons. Segons la segona hipòtesi, els canvis que es produeixen en l’estructura social serien del tot contraris als indicats per la primera hipòtesi i consistirien en una pèrdua del capital simbòlic de certes classes socials autòctones.

Seguir llegint →

Vigilància epistemològica i mostreig

Optar de manera irreflexiva per captar els participants d’un estudi mitjançant els contactes que hem establert a les xarxes socials és una molt mala estratègia mostral i pot sortir-nos molt cara. Tan cara que pot invalidar d'arrel la fiabilitat i representativitat dels resultats obtinguts. Optar per aquesta estratègia seria anàleg a efectuar un mostreig de bola de neu quan, contràriament, l'estratègia mostral que caldria seria un mostreig aleatori.

Seguir llegint →

La posició social i el sociòleg

No tothom pot ser científic social. Com no tothom pot ser futbolista. Els únics que fan realment ciència social són els desarrelats socials com molts casos demostren al llarg de la història de les ciències socials; és a dir, els que no estan ben integrats en els seus grups de pertinença i que tampoc tenen grups de referència: aquests són els que es caracteritzen per tenir un habitus que, per socialització (alguns en dirien 'per natura'), és cognitivament heterodox; és a dir, socialment crític.

Seguir llegint →