Un model d’anàlisi i un sistema d’hipòtesis per a l’estudi del procés d’institucionalització de la sociologia a Catalunya

Comunicació presentada al V Congrés Català de Sociologia, Bellaterra, 2009.

En aquesta comunicació s’apunta, en primer lloc, la necessitat de trencar amb la tant comuna preocupació entre els sociòlegs del nostre país, inspiradora de nombrosos estudis —ja siguin «quantitatius» com «qualitatius»— empresos per les més diverses instàncies (universitats, col•legis professionals, etc.), sobre la professionalització i la inserció professional dels sociòlegs, si es vol dur a terme l’estudi rigorós del procés d’institucionalització de la sociologia a Catalunya, que podria servir (com a possible aplicació) per localitzar el veritable origen dels problemes que tenen a veure amb el mercat sociològic català. En segon lloc, s’apunten algunes de les hipòtesis més comunes sobre el procés d’institucionalització de la sociologia a Catalunya, prenent-ne tres, apuntades de forma explícita per coneguts sociòlegs catalans i que giren a l’entorn de la opressió de la nació catalana, les contradiccions del capitalisme tardà, i el procés de conquesta de les llibertats durant el final del franquisme. A continuació, i en tercer lloc, aquestes hipòtesis són discutides de forma reflexiva per desentrellar què desvetllen, en realitat, sobre el camp sociològic a Catalunya. Es palesa que parlen, sobretot, de l’alt grau de politització de la sociologia practicada a Catalunya. En quart lloc, es presenta el model d’anàlisi aplicat a l’hora de definir l’objecte d’estudi. Gràcies a l’ús d’aquest model es desvetlla la principal hipòtesi sobre la politització del camp i es configura el sistema d’hipòtesis que constitueix el cos d’aquest treball. Com es veurà, la presentació del model i del sistema d’hipòtesis s’efectuen en el mateix moment, ja que aquests dos processos són indestriables. El model d’anàlisi utilitzat ha estat desenvolupat per Pierre Bourdieu al llarg de diverses recerques, i es basa en la necessitat d’aplicar al mateix camp sociològic les troballes més comunes de la sociologia del coneixement i de la ciència. En donar a conèixer aquest sistema d’hipòtesis i emprar la perspectiva desenvolupada per Pierre Bourdieu, la intenció explícita del treball és, finalment, fomentar el debat a l’entorn d’aquest tema per part de la comunitat sociològica catalana, ja que l’estudi de la gènesi del camp sociològic a Catalunya pot molt bé ser una ocasió no només per reflexionar sobre la seva història passada, sinó molt especialment per preguntar-se sobre de quina manera aquesta història condiciona les pràctiques sociològiques presents a Catalunya, donant-los la seva forma característica. D’aquesta forma, a l’hora d’assolir aquest propòsit, és indispensable comptar amb les aportacions de tots aquells i totes aquelles que, formant part de l’objecte d’estudi, considerin que el seu punt de vista mereix ser conegut i reconegut, ja que únicament així s’assolirà el propòsit que presideix aquesta recerca.