El procés d’institucionalització de la sociologia a Catalunya. Protocol de recerca

Projecte de tesi de doctorat, 2009.

Aquest treball inclou un esbós preliminar per a l’estudi del procés d’institucionalització de la sociologia a Catalunya i està constituït per un model d’anàlisi un sistema d’hipòtesis. L’objectiu del model és analitzar com els diversos agents que participen en el procés van establint una determinada estructura de relacions (camp), quines desigualtats genera la institucionalització d’aquesta estructura, i en quines condicions socials té lloc aquest procés. Per entendre aquestes condicions socials s’argumenta que són tres els processos que incideixen en la configuració del sistema de relacions o camp sociològic a Catalunya: 1) el procés de conquesta de les llibertats que té lloc durant les darreres etapes del franquisme, 2) les contradiccions del capitalisme tardà que afecten a una societat en vies d’industrialització i modernització i 3) el problema històric d’opressió cultural (nacional). Aquestes tres hipòtesis directores són progressivament perfilades i concretades al llarg de l’informe. Això es fa emprant els treballs sobre sociologia de la sociologia de Pierre Bourdieu, que pivoten al voltant dels conceptes clau de capital científic institucional, capital científic pur, i metacapital mediàtic. El resultat final d’aplicar el sistema de Bourdieu a aquestes tres hipòtesis directores és l’establiment progressiu d’un sistema d’hipòtesis més perfilat i concret, més adequat per ser testat empíricament. Així s’argumenta que es configura un sistema de relacions al camp sociològic català en què els sociòlegs tenen ben poca autonomia científica (capital científic pur), ja que depenen extraordinàriament dels clients que els encomanen produccions sociològiques i que els atorguen medis per fer recerca (capital científic institucional). És a dir, es trasplanta el model de relacions vigent en l’àmbit polític a l’àmbit de la sociologia. La principal característica d’aquest sistema de relacions és l’existència d’un doble circuit: un circuit que depèn dels agents polítics «espanyols» i en què participen els sociòlegs que depenen d’aquests, i un altre circuit que depèn dels agents polítics «catalans» i en què participen els sociòlegs afins a aquesta òrbita. Una altra característica central és que aquest sistema parasita també el mercat laboral sociològic. A la part final del text es reprèn el tema de la inserció laboral del sociòleg i la professionalització de la sociologia i s’explicita de quina manera l’estudi del procés d’institucionalització de la sociologia pot servir per explicar causalment fenòmens com la baixa inserció dels sociòlegs en el mercat de treball o altres fets com la imatge social del sociòleg en la societat catalana.