Recensió d’Esbós d’autoanàlisi de Pierre Bourdieu

Publicat a Revista Catalana de Sociologia, 2011, número 26: 97-100.

Esbós d’autoanàlisi fa llum sobre un dels processos sociològics més característics i menys estudiats de les societats contemporànies: com el procés de ciutadanització de les estructures socials o dels seus agents és inherent a la producció d’un determinat tipus personal que està implicat en fenòmens com el racisme de classe, el qual explica: els habitus escindits. Bourdieu fa això mitjançant l’anàlisi del seu propi procés de mobilitat social ascendent i de les repercussions que té en la seva trajectòria científica. És a dir, l’analista s’analitza a si mateix. Aquest tema no és exactament una novetat en la trajectòria de Pierre Bourdieu, tot i que l’òptica sota la qual el porta a terme, prendre’s a si mateix com a objecte d’estudi, sí que ho és: tot just a l’inici de la seva carrera científica emprendrà l’estudi de les relacions entre colonitzats i colonitzadors a Algèria, un exercici que, des d’una òptica agregada, desenvolupa el mateix tema.