Blog

Vigilància epistemològica i mostreig

Optar de manera irreflexiva per captar els participants d’un estudi mitjançant els contactes que hem establert a les xarxes socials és una molt mala estratègia mostral i pot sortir-nos molt cara. Tan cara que pot invalidar d'arrel la fiabilitat i representativitat dels resultats obtinguts. Optar per aquesta estratègia seria anàleg a efectuar un mostreig de bola de neu quan, contràriament, l'estratègia mostral que caldria seria un mostreig aleatori.

Seguir llegint →

La posició social i el sociòleg

No tothom pot ser científic social. Com no tothom pot ser futbolista. Els únics que fan realment ciència social són els desarrelats socials com molts casos demostren al llarg de la història de les ciències socials; és a dir, els que no estan ben integrats en els seus grups de pertinença i que tampoc tenen grups de referència: aquests són els que es caracteritzen per tenir un habitus que, per socialització (alguns en dirien 'per natura'), és cognitivament heterodox; és a dir, socialment crític.

Seguir llegint →

La ruptura epistemològica

La ruptura epistemològica no és un procés tècnic planificat i finit. És un procés social infinit, no decidit i condicionat bàsicament per les condicions socials que afecten a la persona social. Difícilment podrà efectuar-se una bona ruptura epistemològica si prèviament no s'ha produït un procés de trencament amb el sentit comú vulgar o acadèmic establert. I fer això significa trencar amb els grups socials que són portaveus d'aquesta mena d'esquemes de pensament.

Seguir llegint →